(entre parèntesi, persones que ens han parlat de la varietat)
HORTALISSES
| Espècie | Varietat |
| ENCIAM | L’ENCIAM D’ORELLA DE RUC (16) |
| EL LLARG O DE LA FULLA LLARGA (8), | |
| EL DELS TRES ULLS (20), | |
| L’ESCARXOFETA | |
| EL DE CABDELL (4), | |
| EL MAIMÓ (4) | |
| DE FULLA DE ROURE (3) | |
| ESCAROLA | CABELL D’ÀNGEL |
| DE FULLA AMPLA | |
| GIRASOL | |
| HERBACOL | |
| NYAMA | BLANQUES O VERMELLES |
| LLARGUES I PRIMES O RODONES AMB BONYS | |
| COL | LA COL D’HIVERN (33) |
| LA GEGANTA (10). | |
| LA DE CABDELL (17) | |
| A COL ARRISSADA (1) | |
| LA DE LLENGUA DE BOU (1) | |
| LA DE CABDELL NEGRA (1) | |
| LA FRANCESA (4) | |
| LA BORRUGADA O RIPOLLESA (1) | |
| LA QUARANTENA (1) | |
| LA VALENCIANA (2) | |
| LA BLANCA (3) | |
| LA DE CABDELL BLANCA (2) | |
| LA SETSETMANERA O SETSETMANENCA (3) | |
| LA DE PAPERINA O PAPERINERA (2). | |
| BRÒQUIL | EL BRÒQUIL BLAU (3) |
| EL MORAT (1) | |
| EL NEGRE (1) | |
| EL VERD (5) | |
| EL DE BROTONS (1) | |
| EL MORAT DE SANTA TERESA (1). | |
| COL-I-FLOR | LA COL-I-FLOR BLANCA (2) |
| LA BLAVA O MORADA (1) | |
| LA LILA (1) | |
| NAP | NAP RODÓ (1) |
| EL LLARG (1) | |
| EL LLARG BLANC (1) | |
| EL BLANC (6) | |
| EL RODÓ BLANC (2) | |
| EL RODÓ BLANC LILÓS (2) | |
| EL VERMELL (2) | |
| EL RODÓ VERMELL (2) | |
| EL NEGRE (1) | |
| EL BLAU (1) | |
| EL FOSC (1). | |
| RAVE | RAVES PER AL BESTIAR (SOBRETOT PER ALS CONILLS I ELS PORC) |
| ELS RAVES PER AL CONSUM HUMÀ. | |
| CARBASSA | LA CARBASSA DE BON GUST (32) |
| LA DE PORC, PELS PORCS, DELS PORCS O PORQUERA (27) | |
| LA DE CABELL D’ÀNGEL (9). | |
| DEL BARRET DE BISBE | |
| CARBASSA VINATERA | |
| CARBASSÓ | |
| COGOMBRE | |
| MELÓ | EL MELÓ GROC (1), |
| EL PINYONET (1) | |
| EL DE PELL DE GRIPAU (3) | |
| EL DE BUTXACA (1) | |
| EL DE PELL DE LLANGARDAIX (1) | |
| EL D’ESCORÇA DE ROURE O DE LA MALA CARA (1) | |
| EL DEL PAÍS (2) | |
| EL NORMAL O COMÚ (2). | |
| SINDRIA | |
| ALL (Allium sativum L.) | ALLS VERMELLS |
| ALLS BLANCS | |
| ALLS DEL PAÍS | |
| ALLES | |
| ALL PORRENC | |
| L’ALL LILA PETIT. | |
| CEBA (Allium cepa L.) | CEBA VALENCIANA |
| CEBA DE FIGUERES | |
| CEBA DE COLL DE NARGÓ | |
| CEBA D’AMPOSTA | |
| CEBA BAVOSA | |
| CEBA DE VIC | |
| CEBALLOT | |
| CEBA PLANA | |
| CEBA VERMELLA | |
| CEBA BLANCA | |
| DE LLARGA. | |
| PORRO (Allium porrum L.) | |
| ALFALS (Medicago sativa L.) | L’ALFALS DE FULLA PRIMA, |
| DEL DE FULLA AMPLA | |
| DEL TRÈMOL | |
| ALFALS D’ARAGÓ | |
| CIGRÓ (Cicer arietinum L.) | CIGRÓ GROS |
| CIGRÓ PETIT | |
| CIGRÓ MITJÀ | |
| CIGRÓ DEL PAÍS | |
| DE TAVELLA LLARGA | |
| ELS DE TAVELLA CURTA O RODONA, | |
| DE BOSSA DE RUC. | |
| ERB (Ervum ervilia L.) | |
| FAVA (Vicia fava L.) | FAVÓ |
| FAVETES | |
| FAVA GROSSA | |
| FAVA MUCHAMIEL | |
| GUIXA (Lathyrus sativus L.) | |
| MONGETA o FESOL (Phaseolus vulgaris L.) | MONGETA PERONA O DE LA PERONA |
| LA DEL VOLANT | |
| LA DEL CONFIT | |
| LA VERMELLOSA | |
| LA BLANCA | |
| LA DEL GANXET | |
| LA MONGETA DE LA BUTXETA | |
| LA SETSETMANERA | |
| LA LILA | |
| LA DEL GENOLL DE DÉU | |
| LA DE LA CUSTÒDIA | |
| LA DE TIURANA | |
| LA QUARENTENA | |
| LA DE L’ULLET | |
| LA D’ULL DE PERDIU | |
| LA DEL BARCO | |
| LA DE L’ABUNDÀNCIA | |
| LA DEL TERO | |
| LA DEL CUC | |
| LA GROGA | |
| LA DE LES HORTES DE CARDONA | |
| LA NEGRA | |
| LA BIGARRADA O DE DOS COLORS | |
| LA BLANCA AMB PIQUETS | |
| LA VALENCIANA | |
| LA FRANCESA | |
| DE MATA BAIXA I TAVELLA AMPLA | |
| D’ENFILAR | |
| LLARGA | |
| VERDA | |
| PEDREROL (Lathyrus cicera L.) | |
| PÈSOL (Pisum sativum L.) | EL PÈSOL NEGRE DE MUNTANYA O DE PORC |
| EL TIRABEC | |
| EL BLANC | |
| PÈSOL DEL GANXET | |
| DEL GARROFAL | |
| VERDA | |
| TREPADELLA (Onobrychis viciifolia Scopoli) | DEL PAÍS |
| LA FRANCESA | |
| VEÇA (Vicia sativa L.) | DEL PAÍS |
| LA FRANCESA, | |
| MÉS CURTA | |
| MÉS LLARGA. | |
| BLEDA (Beta vulgaris L., var. cicla L.) | D’HIVERN |
| D‘ESTIU | |
| BLEDA BLANCA DEL TRONXO AMPLE | |
| BLEDA BLANCA | |
| BLEDA BLANCA DEL TRONXO ESTRET | |
| LA VERDA | |
| DEL TRONXO VERMELLÓS I AMPLE | |
| LA VERMELLA O DEL TRONXO VERMELLÓS | |
| LA DEL TRONXO LILÓS | |
| REMOLATXERA | |
| GROGA DE LYON | |
| DE LA DE PORC | |
| LA DE LA TORRATANA | |
| ESPINAC (Spinacia oleracea L.) | D’HIVERN |
| D’ESTIU | |
| DE FULLA ESTRETA | |
| DE FULLA AMPLA | |
| DEL PAÍS | |
| DELS PUNXENTS | |
| DELS BLEDERS | |
| ESPINAC GEGANT D’HIVERN | |
| REMOLATXA (Beta vulgaris L.) | VERMELLA |
| BLANCA | |
| GROGA | |
| SUCRERA (O DE SUCRE) | |
| DEL PAÍS | |
| ALBERGÍNIA (Solanum melongena L.) | ALBERGÍNIA LLARGA |
| ALBERGÍNIA NORMAL | |
| DEL PAÍS | |
| LA PUNXENTA | |
| L’ALBERGÍNIA RATLLADA O BIGARRADA | |
| BLANCA I RODONA | |
| LA HÍBRIDA | |
| LA VERMELLA | |
| ALBERGÍNIA LILOSA BLANQUINOSA | |
| PATATA (Solanum tuberosum L.) | VERMELLA |
| DEL BUFET | |
| BLANCA | |
| ESQUENABEC O QUENABEC | |
| PONTIAC | |
| LA PATATA NEGRA | |
| LA D’ALINYÀ | |
| LA LILA | |
| EL TRUMFO DE BOLSEGURA | |
| DE QUATRE MORROS | |
| PEBROT (Capsicum annuum L.) | EL BITXO |
| EL BITXO TENDRAL | |
| EL BITXO COENT | |
| PEBROT DE LLEIDA | |
| LA PEBROTINA | |
| EL DE FREGIR | |
| EL DE CONFITAR | |
| EL RODÓ D’ESCALIVAR | |
| EL GROC | |
| EL VERMELL | |
| EL BITXO DE TIURANA | |
| EL PUNXENT | |
| EL LLARG | |
| EL BITXO ALLARGAT | |
| EL PERÓ | |
| DE COLOR DE ROSA O DE COLOR DE ROSA BUIT | |
| TOMÀQUET o TOMATA (Lycopersicon esculentum L.) | EL PLE |
| ROSA PLE O DE COLOR DE ROSA PLE | |
| EL DE PENJAR | |
| DE PERA | |
| DE PEBROT | |
| EL DE QUATRE MORROS | |
| DE QUATRE MORROS I TOU | |
| EL DE QUATRE CANTOS | |
| L’ESQUENAVERD O QUENABEC | |
| DE MONTSERRAT | |
| EL MASSÍS | |
| L’HÍBRID | |
| EL DE SANT BENET | |
| TOMATA QUARANTENA | |
| DE MONTSERRAT AMB PUNXA | |
| DE MONTSERRAT MASSÍS | |
| MOLT GRAN | |
| NO SE’N DETALLEN VARIETATS. L’API D’ABANS ERA MÉS VERD I RÚSTIC (SECANELLA) I, PERQUÈ QUEDÉS BLANC, QUAN ERA GROS EL COLGAVEN DE TERRA, HI POSAVEN PALLA A SOBRE, DEIXANT SORTIR NOMÉS LES FULLES DE DALT, I NO EL REGAVEN MÉS (SORRIBES). | |
| API (Apium graveolens L.) | PETITA |
| PASTANAGA (Daucus carota L.) | GROSSA |
| CASETA VILA | |
| LLARGA | |
| CURTA | |
ARBRES FRUITERS
| Espècie | Varietat |
| AVELLANA (Corylus avellana L.) | |
| NOGUERA (Juglans regia L.) | NOU PETITAT |
| LA GROSSA | |
| NOU RODONA | |
| ALLARGADA | |
| DEL PAÍS | |
| GUBIA (O CUBIA) | |
| PETITA AMB MOLTA CLOSCA | |
| PETITA RODONA | |
| MAGRANA (Punica granatum L.) | DOLCES |
| AGRES | |
| BORDES | |
| FIGA (Ficus carica L.) | LA FIGA DE LA PELL VERDA |
| GARSELIA (O ARGELIGA, GARSELIA, GARGELIGA…) | |
| LA SEJOLA | |
| LA COLL DE DAMA | |
| L’ULL DE PERDIU | |
| LA FIGA DEL CUIRÀS | |
| L’ASPRELLA | |
| LA VERDA TOVA | |
| LA DE CLARET | |
| LA VERDAL | |
| LA D’AGOST | |
| LA DE FRAGA O D’ENCAIXONAR | |
| MARRÓ DE FORA I ROSADA O BLANQUINOSA PER DINS | |
| NO VARIETAT: FIGA-FLOR | |
| LILOSA DE FORA I VERMELLA DE DINS | |
| NEGRA | |
| NEGRA DE FORA I BLANCA DE DINS | |
| NEGRA DE FORA I VERMELLA DE DINS | |
| VERDA DE FORA I ROSADA DE DINS | |
| VERDA DE FORA I VERMELLA DE DINS | |
| VERMELLA DE FORA | |
| VERMELLA MOLT GRAN | |
| OLIVA (Olea europaea L.) | L’OLIVA ARBEQUINA |
| LA VERDAL (O VERDEROL O VERDIELLA) | |
| LA CORBELLA (O CORBIELLA) | |
| SEVILLANA | |
| LLARGA | |
| ALBERCOC (Prunus armeniaca L.) | DEL PAÍS |
| ALBERCOC GRAN | |
| ALBERCOC PETIT | |
| ALBERCOC GROC | |
| ALBERCOC VERMELL | |
| AMETLLA (Prunus amygdalus L. var dulcis) | L’AMETLLA LLARGUETA |
| MARCONA | |
| CLOSCAPRIMA | |
| DESMAI | |
| AMETLLA DEL COMÚ O COMUNA | |
| AMETLLA D’ESPERANÇA | |
| AMETLLA BARCÓ | |
| AMETLLA RODONA NORMALMENT BESSONERA. | |
| AMETLLES AMARGUES ((PRUNUS AMYGDALUS L. VAR AMARA) | |
| COMUNA | |
| CIRERA (Prunus avium L.) | LA CIRERA DE COR DE COLOM |
| LA GARROFAL | |
| DE SANT ISIDRE | |
| SILVESTRE O BORDA | |
| DE SANG DE BOU | |
| LLARGA | |
| GROGA | |
| PICOTA | |
| GROSSA NEGRA | |
| MOLT PETITA I NEGRA | |
| MOLT TARDANA | |
| PETITA | |
| CODONY (Cydonia oblonga Mill.) | DEL PAÍS |
| PETIT I RODÓ. | |
| CODONY POMER | |
| NESPRA (Mespilus germanica L.) | ELS PAGESOS NO DISTINGEIXEN VARIETATS DE NESPRA, I PARLEN NOMÉS DE LA DEL PAÍS |
| PERA (Pyrus communis L.) | LA PERA DE BATALL DE CAMPANA (O CAMPANERA O DE CAMPANA) |
| LA SARMENYA | |
| EL PERILLOT (O PRITLLOT) , O PERA BORDA | |
| LA D’HIVERN | |
| DE BATALL DE CAMPANA | |
| DE MALA CARA | |
| LA DE FULLA DE ROURE , | |
| MARINA | |
| PERA D’HIVERN PETITA | |
| DE CUIXA DE DONA | |
| LA DE SANT JAUME | |
| LA DE LA CUA LLARGA | |
| LA DE SANT JOAN | |
| LA DE MALA CARA | |
| LA D’ESTIU | |
| L’ARGAMOTA | |
| LA DE BON CRISTIÀ | |
| LA BLANQUILLA | |
| LA LLIMONERA | |
| LA D’AGOST | |
| LA DE CODONY | |
| PERA FINA, GRAN, RODONETA I VERDA | |
| DE GROSSA I VERDA | |
| PERA DE CUL DE CIRI | |
| DE PRIMAVERA. | |
| CAMPANERA | |
| DE SANT JAUME | |
| DE SANT JOAN | |
| D’HIVERN ÀCIDA | |
| POMA (Malus domestica Borkh.) | DE CUL DE CIRI O DEL CIRI |
| POMES DE SANT JOAN O ENANA | |
| POMA BLANCA | |
| POMA DE LA CARA BRUTA | |
| FARINOSA | |
| GUALDA | |
| D’HIVERN | |
| GOLDEN | |
| VERMELLA ÀCIDA | |
| COGULLAL | |
| VERMELLA | |
| GROGA | |
| VERD DONZELLA | |
| CAMOSA | |
| MANYAGA | |
| NORMANDA OD E LA SIDRA | |
| DEL CIRI | |
| VERMELLA PETITA | |
| PETITA, ÀCIDA I VERMELLA | |
| RÉSSEC (Prunus persica L.) | MOLLÀS ( O MOLLAR, MOLLASSO, MOLLANS…) |
| DE VINYA | |
| MELICOTÓ | |
| PAVIA | |
| GROC | |
| VERMELL | |
| VERD | |
| BLANC DEL PAÍS | |
| D’AIGUA | |
| SUMOLL | |
| BLANC, PETIT, D’AIGUA, QUE S’ESBERLA | |
| GROC FORT | |
| PETIT GROC | |
| PETIT VERD | |
| PRUNA (Prunus domestica L.) | LA PRUNA COGULLAL O DE PORC |
| CLÀUDIA | |
| PRUNA COM LA COGULLAL PERÒ VERMELLA | |
| PRUNA LILA I ALLARGADA | |
| COGULLALS VERMELLES, | |
| PRUNA DE PA I CARN | |
| PRUNA DE COLOR FOSC (NEGRE O VERMELL)=PRUNA CASCAVELLITOS(?) | |
| PRUNA RODONA, MÉS AVIAT PETITA O MITJANA I BEN GROGA | |
| PRUNES CASCAVELLICOS | |
| DE ST. JAUME O SANTJAUMENQUES | |
| PRUNA DE CUL DE CIRI | |
| Prinyons | PRINYÓ PETIT O DEL PAÍS |
| DE SANT JAUME | |
| CASCAVELLICOS(O CASCAVELLITOS, ESCAVELLICOS, CAVELLICOS…) | |
| CASCAVELLICO VERD. | |
| PRINYÓ ULL DE PERDIU | |
| PRINYONS NEGRES, LILES O MORATS | |
| PRINYÓ DE SANT RAMON | |
| PRINYONS BLANCS | |
| GROC | |
| MOLT PETIT, VERD, D’ASSECAR | |
| MORAT | |
| NEGRE | |
| NEGRE O LILA | |
| PER ASSECAR | |
| PETIT I ROS | |
| PETIT VERMELL | |
| ROS | |
| VERD | |
| VERD PER A ASSECAR | |
| VERD, GROS I DOLÇ | |
| Serva | NEGRA |
| VERDA I D’UN CANTÓ VERMELLOSA | |
| VERMELLA | |
| MARRÓ | |
| GROGA GROSSA | |
| RAÏM (Vitis vinifera L.) | SUMOLL |
| PICAPOLL | |
| MOSCATELL BLANC | |
| PICAPOLL NEGRE | |
| EL RAÏM MALVASIA | |
| EL TROBAT | |
| EL FUMAT | |
| EL TREPAT | |
| EL SANTJAUMENC | |
| EL GRANATXA | |
| EL TINTORER | |
| EL MACABEU | |
| EL TENDRALET | |
| EL CARRERASUME | |
| EL BEC DE PERDIU | |
| BERTROL | |
| VALENCIÀ | |
| BLANC | |
| BLANC PETIT | |
| BLANC, RODÓ I PETIT | |
| NEGRE | |
| NEGRE GROS | |
| NEGRE PETIT | |
| NEGRE, RODÓ I PETIT | |
| ROSAT |
CEREALS
| Única de la qual no s’han trobat conservades varietats antigues (a excepció de tres panotxes de blat de moro de La Vall), segurament perquè, com que és el principal sector agrícola del sud del Solsonès, aquestes han estat desplaçades per les varietats de mercat, molt més productives i amb un rendiment més alt. A part del baix rendiment, si es volia collir alguna cosa calia fer rotació de conreus. Quan es feia boïga d’un bosc, el primer any s’hi plantaven patates, el segon blat, el tercer ordi i el quart civada associada amb trepadella. La trepadella s’hi quedava el cinquè any, perquè és bianual i al primer any de plantar-la només arrela i neix, no fa gra. També es podia seguir el mateix ordre, però sense les patates. (Cal Garriga de Bergús) | ||
| BLAT (Triticum sp.) | BLAT GROS | |
| BLAT PISANA | ||
| XEIXA | ||
| BLAT BLANC | ||
| BLAT MARCENC | ||
| BLAT DEL PAÍS | ||
| BLAT XIC | ||
| BLAT SÈGOL | ||
| EL FORMENT | ||
| SEJOL | ||
| EL MOTXO | ||
| EL FRANCÈS | ||
| EL DE SANTA COLOMA | ||
| BLAT ARDITO | ||
| EL CAPITOLE | ||
| EL PANÉ | ||
| EL MARA | ||
| EL MONTCADA | ||
| EL TALEN | ||
| EL LITORIO | ||
| L-4 O 4-L | ||
| L’ARIANA | ||
| L’ESTRELLA | ||
| MARIUS | ||
| BLAT DE MORO (Zea mays L.) | BLAT DE MORO DE QUEIXAL | |
| BLAT DE MORO DE FER CRISPETES O DE POLLINAR | ||
| DEL DE PELAR | ||
| DEL VERMELL | ||
| DEL GRANAT | ||
| DEL SICÍLIA | ||
| DEL ROS DE POSTA | ||
| DEL RODÓ | ||
| DEL DEL PAÍS | ||
| DEL NORMAL | ||
| D’UN PER A LES GALLINES | ||
| DE GRA GROS | ||
| CIVADA (Avena sativa L.) | LA NEGRA | |
| LA BLANCA | ||
| LA ROSSA. | ||
| CIVADA BORDA O COGULA | ||
| ESPELTA (Triticum spelta L.) | ||
| MEUCA O SORGO (Sorghum bicolor L. Moench) | ||
| ORDI (Hordeum vulgare L.) | DE SIS CARRERES O CARRELLS | |
| DE QUATRE CARRERES O CARRELLS | ||
| LA PÀMULA | ||
| DE CERVESA O CERVESER | ||
| L’ORDI SÈGOL | ||
| L’ORDI ALBACETE | ||
| EL GRIÑÓN | ||
| L’ÀGER | ||
| EL MOGADOR | ||
| EL PLAISAN | ||
| EL PANÉ | ||
| EL PAINETE | ||
| EL DOBLA | ||
| SÈGOL (Secale cereale L.) | ||
